IMG_20150219_200746970

Primera part: l’Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Lleida.
Ariadna Nieto Espinet

Ja fa dies que volíem trobar un moment per a explicar-vos el super cap de setmana creatiu que vam gaudir el passat 21 i 22 de febrer. Ja ho diuen ja, que tot ve de cop! El cas és que Nus Creacions es va haver de dividir per a poder arribar a tot així que uns vam anar l’ANIMAC, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Lleida i els altres a aprendre noves tècniques d’estampació, a la Master Class de tècniques de gravat aplicades a l’estampació sobre téxtil al taller de Manera Negra del Poble Espanyol (Barcelona).

Avui us expliquem la primera part i us parlarem de la nostra experiència a l’Animac. Ja havíem fet un primer article amb els nostres suggeriments pre-Animac, però vam prometre un segon article per explicar-vos els nous descobriments i troballes que vam fer durant la Mostra. La veritat és que van ser quatre dies molt intensos, plens d’activitats i gent vinguda d’arreu, que van omplir els diversos espais que acollien la Mostra.

En la secció de llargmetratges, les expectatives dipositades en els treballs de Tomm Moore, “The Song of the Sea” i d’Alê Abreu, “O Menino e o Mundo” es van complir sobradament. El dissabte al migdia sortíem flotant de la sessió amb els ulls encara una mica humits de l’emoció, la fantasia i la tendresa que vam sentir mentre veiem “The Song of the Sea”, si teniu l’oportunitat no us la perdeu es una veritable joia per a petits i grans (recomada per a majors de 7 anys).

Pel que fa a “O Menino e o Mundo” també ens va agradar molt, amb un format més atrevit i innovador. La temàtica és més dura, ja que tracta aspectes com la pobresa i la separació obligada d’un pare i un fill com a conseqüència de les dificultats econòmiques que es viuen a les zones rurals de Brasil. Amb un final sorprenent, tracta aquests aspectes tan durs amb molt de color i tendresa. Tot i ser una pel·lícula pensada per a públic infantil nosaltres la recomanem per a nens a partir de 6-7 anys.

De la secció de curtmetratges per adults que vam poder veure, per desgràcia no vam arribar a tot ni de bon tros, n’hi van haver d’especialment recomanables com ara:

• “A Single Life” de Job Jorïs (Països Baixos) https://vimeo.com/100902790. Quan sona un misteriós single en vinil, la Pia de sobte és capaç de viatjar per la seva vida. Hi va haver moments molt còmics que van arrancar moltes rialles col·lectives a la sala.

• “Moulton og meg” de Torill Kove (Noruega) https://vimeo.com/95169157. Aquesta és la darrera pel·lícula d’aquesta directora i està guardonada amb un Oscar (The Danish Poet). La història parla d’una nena de 7 anys, els pares de la qual són inusualment moderns, vol que la seva família sigui com les altres famílies noruegues dels anys seixanta. Això fa que l’estiu que els demana una bicicleta tot se’n vagi en norris. Molts pares i mares moderns segur que s’hi veuran ben reflectits!

• Brutal el treball de José González, Tonet Calabuig i Elisa Martínez (Espanya) “One more time” https://vimeo.com/92017374. Una història autobiogràfica amb la qual se sentirà identificada qualsevol persona que es dediqui a la creativitat. La veritat és que rius molt, però quan després resulta que t’hi sents identificat t’agafen tots els mals.

• “Le sens de toucher” de Jean-Charles Mbotti (França) https://www.youtube.com/watch?v=gSYGwkJHRIY. Chloé i el Louis són sords, però això no els impedeix d’entendres perfectament. Ells s’estimen secretament. Els seus gestos substitueixen les paraules. Ells ballen, cada paraula és una coreografia. Però ells encara no es coneixen plenament, i el sopar revelarà el costat més fosc d’en Louis. Ens va agradar molt…de fet no ho digueu però és la que vam votar com a millor curt de la selecció Curts 4!

En en els curtmetratges del PETIT ANIMAC el que més ens va sorprendre van ser els treballs de Wesley Rodriguez (Brasil) amb “Viagem na Chuva” https://www.youtube.com/watch?v=zSe5tjI67Zk. Si sóu dels que necessiteu trobar un fil conductor i una història lineal amb un final ben definit aquest no és un curt per a vosaltres. En canvi, si voleu viure una experiència visual carregada de color i moviment, amb esdeveniments imprevisibles, criatures imaginaries sorprents que apareixen i despareixen, aquest curt us encantarà! Em va recordar als treballs de Hayao Miyazaki el creador del “Viatge de Chihiro”, “La princesa Mononoke”, “El Castell Ambulant de Howl”, “La tomba de les lluernes”, entre molts d’altres. On l’autor també recrea mons on es barreja realitat i ficció en un mateix pla.

També ens va agradar molt el treball de Catheryne Chepik (Ucraïna) amb “Vigadka” (Imaginació). Potser d’entrada ja estàvem suggestionats pel títol del treball, però la veritat és que ens va sorprendre molt com l’autora combinava filmacions reals amb escenaris fets amb diferents materials i recursos plàstics. Els curtmetratges explica com una nena s’exalta jugant a la seva habitació i, de sobte, es troba en un món de paper i plastilina. La imaginació li permet posar-se dins de la seva butxaca i trobar l’habitació sense portes ni finestres. És la imatge de la fantasia infantil, ingènua i absurda. Brutal!

Un altre curt que ens va cridar molt l’atenció va ser el de Alexandra Hetmerová (República Txeca) amb “Mitopólis” https://www.youtube.com/watch?v=5GniJvNLh8k. Potser és que tinc debilitat pels temes relacionats amb la història i les llegendes antigues, però el cas és que el vaig trobar molt original i divertit. El fil conductor de la trama explica com els diferents personatges llegendaris de la mitologia grega viuen les seves vides i resolen els seus problemes en el món actual. Em va encantar trobar-hi al Polifem i les seves ovelles, un personatge de la mitologia grega que m’acompanya des de petita i pel que tinc una especial predilecció.

Els “Deux Amis” de Natalia Chernysheva (França), que ja havíem recomanat en l’anterior article, va complir les expectatives totalment. Van ser 4 minuts de delicadesa i simplicitat amb un final ben sorprenent!

Per acabar el cap de setmana amb més bon regust de boca, vam aprofitar el diumenge al matí per a fer el vermut i després passejar-nos per l’espai Animacrea. Un lloc preciós i lluminós on s’havien programat tallers dirigits per especialistes i professionals, per tal de treballar les diferents tècniques de l’Animació. Aquest 2015 hi havia un gran nombre d’escoles d’animació i art que dinamitzaven i ens ensenyaven la gran quantitat de tècniques i possibilitats d’aquesta vessant del cinema. Petits, joves i grans; padrins i padrines; tiets i tietes; mares i pares; fills i filles van poder gaudir tots junts tant dels tallers com dels diferents espais habilitats per a nens i nenes amb coixins gegants, taules amb material per pintar i dibuixar, projeccions i espai de contes. Com que una imatge val més que mil paraules us aquí us deixem una petita selecció de les mil fotos que vam fer durant la nostra visita a l’Animacrea. Gent de Lleida estigueu atents i atentes que segur que us trobeu en alguna fotografia. Segur que us vam pescar infraganti gaudint en alguna de les activitats del diumenge al matí.

Pels que encara no el coneixeu o no hi vàreu poder assistir, esperem que els nostres articles al blog us hagin animat a no perdre-us aquest esdeveniment l’any vinent!
Només ens queda felicitar a l’organització per la bona feina feta i esperar impacients la propera edició de l’ Animac, només queden 360 dies….no res!